Estructura d'un Programa

Cada llenguatge de programació té les seves pròpies normes que cal seguir, malgrat això, l'estructura sol ser més o menys la mateixa. En el cas de C++, ens trobem amb un codi seqüencial. Això vol dir que primer s'executarà la primera línia de codi, després la segona, la tercera... fins que el programa acabi o es trobi amb algun element que modifiqui la seva execució (if, while...).

Un altre tret característic de C++ és que al final de cada linía de codi sempre hi ha d'haver un punt i coma (;). Les excepcions són les inclusions (#include) i els elements que "inclouen" moltes línies, com per exemple les funcions o estructures if, while... en definitiva totes aquelles que puguin portar claus ({}).

Les línies en blanc no tenen cap efecte en el codi, i es poden posar tantes com es vulguin. Tampoc té cap importancia la tabulació del codi, tot i que el més recomanable es seguir un estil de codificació. D'aquesta forma s'aconsegueix un codi més net i llegible.

Els comentaris d'una única fila s'indiquen amb les dues barres (//) i els que ocupen més d'una fila, s'han d'indicar amb (/*) i (*/). El primer s'utilitza per indicar on comença el comentari i l'altre per indicar on acaba. Tot el que estigui dins dels comentaris no es tindrà en compte de cara al codi.

La sintaxi de les variables, funcions i altres estructures, es veuran en profunditat en el corresponent apartat.

A continuació es mostra un exemple de codi molt senzill:

 
							// el meu primer programa en C++
							#include <iostream>
							
							using namespace std;

							int main()
							{
							  cout << "Hello World!";
							}
							
							/*
							Aquest és un comentari més llarg.
							Fins i tot puc posar moltes línies diferents.
							I realment fa la mateixa funció que les dues barres.
							*/
						

							#include <iostream>
							
							using namespace std;

							int main()
							{
							  cout << "Hello World!";
							}
						

Al principi del codi també podem observar que hi ha la línia #include <iostream>. En general, afegim un #include sempre que volem utilitzar codi que tenim a altres fitxers o importar llibreries amb funcions adicionals.

La línia using namespace std; s'usarà pràcticament sempre al principi, ja que serveix per indicar que volem treballar de manera predeterminada amb les funcions de la llibreria estàndard, que més endavant es veurà en detall.